6. La barbacoa

La Maria Tenes s'estava estirada a una gandula davant de la piscina. El jardí de casa de l'Iñaki semblava haver-se convertit en el local social de la petita colla. Només feia uns deu o dotze dies que s'havien conegut i ja semblava que es coneguessin des de feia molt més temps. La familiaritat entre ells era absoluta i havien decidit, tàcitament, que el sexe deslliurat era allò que els unia. D'alguna manera o una altra, l'Iñaki oficiava de líder, potser perquè era un líder natural encara que no fos ell el que hagués establert aquella absoluta liberalitat amb la que es comportaven. La liberalitat havia sorgit espontàniament, des d'aquell primer dinar al restaurant de sota de l'agència publicitària, i s'hi trobaven bé abandonant-se en ella. Tota nua, la Tenes sentia l'escalfor del sol al cos. Sota el porxo, els altres estaven preparant la barbacoa per després. Però eren a mig matí, faltava molt per l'hora de dinar, de manera que també estaven traient el carret de les begudes i unes tapes per fer un aperitiu. Ella avui estava massa mandrosa per col·laborar. Mirava les titoles dels seus amics, que penjaven flàccides però que feien bonic. Els parrussos d'elles també va trobar que feien força goig... s'hi estava bé, així, estirada al sol, contemplant amb els ulls mig tancats aquells sexes que anaven i venien com en una dansa suau. Se li van acabar de tancar, els ulls. Va separar una mica les cames per sentir més forta l'escalfor del sol a l'entrecuix, i més forta també, potser, la mirada escadussera d'algun dels seus nous amics. Cap de les cases del voltant sobresortia per damunt de la tanca del jardí. De fet, per damunt de la tanca només sobresortien alguns arbres del carrer, però ella mig somniava que des d'un edifici de molts pisos, situat a un parell de kilòmetres d'allà, hi havia un vell libidinós que li estava mirant el cony amb un telescopi. No era cert, no hi havia cap edifici alt des del que es pogués veure aquell jardí, però ella es trobava de gust somniant que algú se la mirava. I aquest somni es va fondre amb altres somnis.

5. Les amants

Aquell dimecres era la festa del Primer de Maig, feia un dia esplèndid, i la Lita i la Mònica havien estat jugant al llit fins molt tard del matí. El sol entrava a la gran habitació i queia sobre el llit escalfant-lo prou com per no haver de tapar-se. De fet, l'edredó feia estona que havia anat a parar a terra. Després d'un parell d'hores d'haver-se estat fent l'amor, com que no les esperava ningú havien seguit fantasiejant en clau eròtica. Feia anys ho feien molt sovint, però després cada una havia trobat els seus amics i amants i ja no s'havien entretingut estones llargues al llit, xerrant, com aquell dia. S'estaven explicant coses que potser no fossin directament eròtiques, però que tant a l'una com a l'altra les excitava, i es transmetien aquesta excitació sensual sense explicitar-la. Potser només era parlar de roba, i d'emprovar-se-la a la botiga, però les dues sabien, més o menys, que la seva fantasia les portava cap a alguna situació més o menys picant als provadors. O la Lita deia que l'oncle Jaume era molt guapo i la Mònica ja la veia fent-li una mamada. Una mamada que segur que li havia fet dotzenes de vegades, perquè tenien molt bona relació amb l'oncle Jaume. Des d'aquell darrer dijous, però, les mitges marranadetes tàcites ja podien passar a garrinades explícites. Segur que encara seria més divertit, dir les coses que penses tal com les penses, sense estalviar les paraules obscenes.