|
Escrit per katalluna
|
|
Era un dia d’hivern, a fora feia fred, però a l’oficina la calefacció estava alta, i jo duia una faldilla amb un tall lateral fins a mitja cuixa, una camisa elàstica de color blau cel i a sota un conjunt de roba interior negre més aviat escàs. Sostens que aixecaven el pit i un tanga que tot just tapava els pocs pels del meu pubis que no em rasuro.
El meu cap havia marxat a esmorzar feia poc quan va entrar un noi rosset, amb cabells llarguets i arrissats, ulls verds, 1,75 o així, i ni gaire
fort ni gaire gras.
Devia tenir uns 19 anys i es va acostar a la meva taula i em va preguntar pel seu pare. Va resultar que era el fill del cap. Li vaig explicar que havia sortit a esmorzar i que s’hauria d’esperar una estona. Li vaig oferir un cafè i va acceptar. Vaig aixecar-me per anar a buscar-lo i vaig veure el noi embadalit, em mirava amb uns ulls com taronges, em va repassar de cap a peus i vaig somriure, m’agradava sentir-me observada, vaig aprofitar per caminar contornejant els malucs, movent descaradament el cul d’una banda a l’altre. M’agrada que els homes em mirin, i aquest noiet em mirava amb desig i això m’estava començant a caldejar.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
Escrit per Boi Roig Roig
|
|
És encara molt d'hora i fa fresca pel matí. Surto de casa a donar una volta per posar-me en forma. Curiosament al sortir em trobo amb la Laia que acaba d'arribar de la feina. Tota alegre i contenta, o bé m'ho sembla amb els seus cigronets durs que veig quan surt del cotxe.
-
Com és que et veig tant alegre?
-
Avui faig 23 anys em diu.
-
I per això estàs tant sexy?
-
Gràcies, estic contenta!, vaig a dormir una estona, que estic cansada.
-
Felicitats guapa!
Abraçant-la lleugerament per percebre els pits sobre meu, mentre la Laia nota com s'emmotllen els pits. Ens acomiadem fins després.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
Escrit per Horitzó
|
Avui vinc molt calenta. No sé què em passa que porto tota la setmana esperant aquest moment. I vull que sigui especial M’he posat aquell escot que sé que tant t’agrada. Aquell que quan aparentment em distrec, et dono la oportunitat de mirar sense que... aparentment, me’n adoni. M’excita. A més, sé que t’agrada també la roba lleugera que porto avui com a faldilla... Com si, al portar menys massa de tela, fos més senzill arribar al fons de la qüestió - Hola! Em reconeixes la veu per l’intercomunicador, i m’obres la porta. - ... |
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
Escrit per Karles21
|
|
Aquella seria la última vegada que faria l'amor amb la Núria. Després de dos anys de relació, en la que només havíem tingut alts i baixos, ella m'havia proposat trencar. Jo li havia ofert un sopar de comiat, per passar la última nit junts. Després de tot, el terreny sexual era en el que millor havia funcionat la nostra relació. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
|
|
|
|
JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL |