Et fa olor d’herbolari, la vagina:

d’espígol i fonoll, sàlvia i menta,

saüc, romaní i marialluïsa,

coriandre, llentiscle i panical,

passionera, créixens i camamilla,

àloe i malva, milfulles i vesc,

te de roca, poniol i vidalba,

valeriana, ruda i moraduix,

farigola i donzell i corretjola,

alfàbrega, olivarda i llorer,

càmfora, trementina i julivert...

Et fa olor d’herbolari, la vagina.

I per bé que jo, enamoradís

de mena, m’enamoro de l’amor

i sóc l’amant lletraferit de cor

—i em tinc per agosarat boletaire

tant de zones obagues com solelles—,

quan m’aboco de ple al teu entrecuix

se’m fa feral el nas i m’hi rabejo,

amarat de fragàncies herbades,

i em rescabalo —gràcies a tu—

d’enyorar-te tant... d’estimar-te més.

Ai, amiga, no em preguntis per què:

et fa olor d'herbolari, la vagina!

- Adéu nens

- Adéu mama

- Fins dijous, porteu-vos bé. Feu cas als avis.

- Adéu

Ella tanca la porta i abans no s’ha girat ... tot s’ha fet fosc. Nota una bena als ulls, com de roba. Ell li ajusta el cinturó del barnús al cap. L’apreta i en fa 2 nusos; no vol que el nus marxi així com aixi

- Pero què fas? – pregunta ella.

- Ssssssssssssssssttt – contesta ell.

Ell l’agafa de la ma i la porta al menjador. Li fa un petó suau als llavis. Ella obra la boca.

- Què vols?

- ...- Què no parles?
- ...