De llums i ombres

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Rating 1.80 (10 Votes)

 

Dels vidres enllà la llum començava el seu ball. Era aviat d'un dissabte. Massa aviat de fet, per ser un dissabte, però ni els llençols amorositstemptant la pell amb la calor cultivada durant tota la nit s'atansaven a esvair el neguit.

 

Un altre cop la mateixa sensació... la de les primeres vegades.

 

 

Aquella seria la tercera sessió. No estava gens malament per a un fotògraf novell. Tanmateix el diminut anunci al diari ja estava més que amortitzat. Sense grans pretensions sabia de sobres que el boca a boca era la manera més econòmica de donar-se a conèixer. Calien clients contents i una bona feina.

 

 

Tercera sessió d'un fotògraf amateur. De sempre li havia agradat la fotografia però mai l'havia considerat com a opció professional malgrat haver tingut força èxit, o així com a mínim s'ho havia sentit a dir de sempre. La separació, la maleïda crisi dels 40, i es clar, perdre la feina en el pitjor dels moments n'havien estat la clau.

 

 

L'encàrrec aquest cop va ser molt breu. Una trucada de dos minuts de veu ferma i una mica ansiosa:

 

- Hola, estaríem interessats en fer un book. És per a promocionar la meva dona, és actriu i el necessita per a la seva feina. Treballeu aquest format?

 

- Un book? Et refereixes a un petit àlbum d'estudi amb fotografies caracteritzades... si, teniu alguna idea del preu o ... -em va interrompre de seguida-

 

- També voldria saber si hi ha la possibilitat de desplaçament a domicili per a realitzar-ho, es que anem molt atrafegats.

 

 

(...)

 

 

Clients contents. El preu li havia encaixat. No semblava una cosa massa complicada. Tot plegat jo estava començant i no disposava de massa infraestructura que diguem. De manera que fins a cert punt desplaçar-se a casa del client no semblava mala idea, així amb allò de «es que he hagut de portar el mínim, ja us en feu el càrrec» segur passava desapercebuda la senzillesa del muntatge. De fet no calen pas massa estris. Dos focus de llum contínua, fons de colors, la càmera amb la l'òptica adequada i imaginació. I en això estava donant tombs enredat dins dels llençols. Imaginant enquadres, rectificant la llum, pensant diàlegs per a relaxar la model. Un fotògraf bregat es treu acudits de sota la màniga com si no res. En això encara tenia molt per aprendre.

 

 

 

(...)

 

 

 

Era una casa parellada. D'obra vista. M'havien citat a les vuit de la tarda, era la única hora disponible va dir. En obrir la porta em va rebre ELL, d'uns 45 anys. Vestit amb texans i una samarreta negra. Estàvem sols. Tenia una barba mal afaitada i el cabell curt. Metre setanta cinc més o menys. Tenia les faccions agradables i la mateixa veu càlida amb qui havia parlat per telèfon.

 

 

 

- Arribarà d'aquí a un moment.

 

- Ok. No t'hi amoïnis, de fet tinc una estoneta per a muntar el «tinglado». Jo si et sembla vaig fent.

 

 

 

Ens vam instal·lar al menjador. Prou ampli. Havien retirat la taula i les cadires i disposava d'un bon espai. Suficient per a encabir-hi el fons i un tamboret. De reüll vaig veure una butaca entapissada de color vermell que em va fer el pes. Podria treure'n algun partit vaig pensar.

 

La temperatura de l'habitació era agradable, potser una mica massa i tot. Calia pensar que amb el parell de focus encara s'escalfaria una miqueta més. Però vaig decidir esperar.

 

En no més de deu minuts va sonar el timbre. Era ELLA. Era una noia esvelta, no més alta que jo, metre setanta més o menys, cabell ros i voltant els 45. Una mica gran per a necessitar un book vaig pensar, però en qualsevol cas el client mana.

 

Clients contents i feina ben feta.

 

Acte seguit ens vam asseure els tres al sofà una estona per a comentar la jugada. Ells dos junts i jo mirant-los assegut a la butaca vermella davant per davant.

 

 

 

- I doncs? Vosaltres direu.

 

- Com ja et vam avançar ens volem fer un book de fotos, bé, jajajaja, de fet el vull jo. Vull dir que les fotos me les has de fer a mi -va dir ELLA-

 

- Si, ets actriu, ja m'ho va avançar el teu... company?

 

- Si si, marit, vaja. El cas es que no. No és ben be això. Però el format del producte que volem sí. O sigui que per tu és el mateix no?

 

- Home, sí. Tantes fotos tant preu.

 

- Doncs estem entesos.

 

- I doncs? Quin tipus de sessió voldries?

 

- Voldria fer un book per regalar-li a ELL.

 

- Va bé.

 

- No tinc res pensat, però m'agradaria alguna cosa... no se, diferent. Hi hem pensat molt i ens agrada la idea.

 

 

 

Ell assentia sense treure-li els ulls de sobre. Es miraven amb cara de complicitat amb una mitja rialla que no aconseguia resoldre. En qualsevol cas JO era allí, amb un estudi a punt de caramel i una model disposada. La meva feina començava.

 

 

 

- Voldràs canviar-te de roba?

 

- Si potser si... si et sembla he pensat algunes fotos... preparo el que em voldré posar i baixo de seguida.

 

 

En anar-se'n ens aixequem. ELL m'ofereix una cervesa.

 

 

 

- Et sents còmode, oi? -em pregunta-

 

- Si si, se'm fa una mica estrany fer-ho a casa vostra, és el primer cop que em desplaço per a fer una feina així a casa del client.

 

- Es que així estem més còmodes nosaltres també. I com que hi vas accedir...

 

- Cap problema.

 

- Jo, ... -em diu- si us sembla em quedo una mica i després us deixaré treballar.

 

- Va bé. Per mi no et preocupis... jajaja, un fotògraf no pot tocar la model, és una norma professional.

 

 

 

Va tornar a entrar a l'habitació caminant decidida. Certament tenia una brillantor als ulls especial. S'havia posat una brusa blanca, molt lleugera, semitransparent. Tenia un coll de bec molt llarg que li deixava veure un escot força suggerent, endevinant-se-li els pits. La brusa se li bellugava de tant lleugera en cada moviment, ensenyant la tira dels sostenidors blancs, que semblaven transparentar també una mica. A la part inferior duia uns texans elàstics molt cenyits que li dibuixaven una silueta de corbes ben definides. Portava el cabell recollit en una mena de monyo baixet, els llavis pintats d'un roig rabiós que anaven a joc amb les ungles de les mans, no massa llargues però ben fetes. Segur que s'havia fet la manicura aquella mateixa tarda .Era una dona molt atractiva.

 

 

 

- Que et sembla com vaig?

 

- Bé, vas preciosa. -No vaig dubtar en contestar- Ara per començar el més important és que et sentis còmoda.

 

- Doncs sóc teva.

 

 

 

ELL va asseure's al darrera, a la penombra de la llum dels focus. Vaig tancar la resta de llums que hi havia enceses, aquella era la única manera de controlar-la, la llum, i les ombres.

 

 

 

ELLA i JO ens vam mirar als ulls; una mirada llarga i intensa, callats i respirant molt pausadament. Els ulls li brillaven més intensament encara.

 

 

 

Vaig posar el fons negre per a fer ressaltar els colors de la seva roba. Li vaig fer treure les sabates i recolzar-se al tamboret. Se li endevinaven unes cames esveltes. No estava prima del tot però es notava el gimnàs. Recolzada em va somriure i jo vaig començar a disparar. Primer recolzada, després asseguda; jugant amb les cames i movent els peus nus. Va ser aleshores que vaig adonar-me que també duia les ungles dels peus pintades. Era un color més discret, i amb una pedicura francesa deliciosa i impecable. Van ser potser deu minuts i tots dos varem començar a connectar. Ja sense indicar-li res em posava carones dedicant-li, de tant en tant, una mirada a ELL amb amb la mateixa rialla de complicitat d'abans. Va ser en aquell moment que ELL va oferir-se a obrir una ampolla de vi. JO hi vaig accedir. Ella se'n va beure un vas de seguida... suposo que volia relaxar-se.

 

 

 

Les fotos quedaven precioses. La llum era perfecta. Una sinuosa combinació de llums i ombres. ELLA cada cop estava més distesa i se li notava. Subtilment, i lentament, es va deixar caure una mica la brusa... jo massa concentrat en l'enquadrament vaig passar-ho per alt. Fins que vaig adonar-me que flirtejava amb ELL ensenyant-li l'espatlla nua i fent aquella cara mig de lascívia mig de nena dolenta que totes les dones del mon saben fer quan ja tenen decidida la presa a devorar ... era una noia guapíssima. I vaig continuar disparant. Reia i jugava. Ens ho estàvem passant bé.

 

 

 

- Saps, no se si... es que em vindria de gust fer alguna cosa una miqueta més especial. Ja t'he dit que era un regal i...

 

- Escolto.

 

- No no. Tu ets el fotògraf jajaja però el cas es que ens agradaria fer alguna cosa una miqueta més eròtica. Et sembla bé que ho provem?

 

 

 

En aquell moment se'm va aturar la respiració. Era un encàrrec estrany. Però ELL hi era. No hi havia dubte. Allò era el que volien i jo tenia la responsabilitat de fer-ho bé.

 

 

 

- Ok. No hi ha problema. El que passa es que... bé, no se fins on voleu arribar, no voldria incomodar-vos i com que no n'havíem parlat no m'he pogut preparar la sessió i ... -Em pots demanar el que creguis convenient -em va interrompre- de fet em sento com a casa meva. Tots tres vam esclafir a riure.

 

 

 

- Perquè no et treus el sostenidor? Però torna't a posar la brusa... jugarem una estona.

 

 

 

Tenia uns pits delicats, no massa grans, però suggerents. Per sota la lleugera tela es notaven els mugrons tersos. Estava una mica ruboritzada però s'ho va treure de sseguida, talment com si li fessin nosa. Vaig començar a disparar. La llum li deixava veure la silueta, la brusa em semblava cada cop més transparent... i el seu cos més a tocar. Els ulls li brillaven amb força.

 

 

 

No se si vaig disparar cinc o deu vegades quan de sobte ELL s'aixeca a poc a poc.

 

 

 

- Si us sembla jo us deixo treballar. Si ha de ser una sorpresa no voldria pas espatllar-ho oi?

 

 

 

ELLA es va posar a riure.

 

 

 

- M'agradaria que et sentissis còmode -em diu-. És el que volem i et pagarem per fer la teva feina. Aprofita que tens una model preciosa. Ja parlarem.

 

 

 

Mentre se n'anava varem aprofitar per a servir-nos una altra copa de vi. JO estava molt còmode.

 

 

 

- Continuem? -M'etziba sense contemplacions.

 

- Vostè mana jajajaja

 

 

 

El fet de no tenir el marit al costat em va disparar un pessigolleig a la panxa que no sabria descriure. A mesura que ella retorçava el cos per anar canviat de plano notava com aquest pessigolleig creixia, però estava concentrat. Ara sí li podia veure els pits perfectament. La brusa li queia, se la tornava a pujar; es tocava els llavis amb els dits i tot seguit es pujava la part de baix fins el límit dels mugrons, mostrant el melic... senzillament era una model entregada. Jugava amb les cames i els peus, perfectes i delicats, amb moviments sexuals i sinuosos. Me'ls posava a tocar mentre JO concentrat buscava el millor plano. Es mossegava els llavis. Finalment es va deixar anar el cabell.

 

No se quanta estona portàvem quan involuntàriament m'hi vaig atansar massa i vam fregar-nos sense voler. Em va acaronar la panxa amb els peus i, en adonar-se'n, lluny de retirar-los s'hi va quedar una estona, mig rient i buscant-me les pessigolles. Li podia sentir la respiració una mica agitada. A poc a poc vaig entendre que la situació l'excitava. En aquells segons em va costar reprimir una erecció. Desitjava aquella dona, la desitjava bojament. Calia trencar la situació i vaig decidir anar a servir-me una altra copa de vi. Ja no en quedava.

 

 

 

- T'importa anar tu mateix a buscar una altra ampolla a la cuina? Aprofitaré per a posar-me alguna cosa «diferent». Et va bé?

 

 

 

Vaig tornar a entrar al menjador amb l'ampolla i una copa ben plena. Vaig decidir concentrar-me. La situació se m'estava a punt d'escapar de les mans i no la podia racionalitzar. Aleshores vaig recordar-me de la butaca vermella. La vaig col·locar al centre de l'escena mentre em disposava a tornar a començar recuperant la serenor.

 

 

De sobte sento les seves passes que venint cap a mi pel corredor. Ja no anava descalça. Feia soroll de fusta. Soroll de boda, de sabata bona. Soroll de sabata de taló. Em vaig sufocar només de sentir-ho. Anava només amb roba interior. El cabell solt, sostenidors negres, lligacames, unes mitges negres i calces semitransparents també negres. Les sabates de taló descobertes i lligades al turmell li deixaven veure la pedicura, el seu cos ratllava la perfecció.

 

 

 

- Creus que li agradaré.

 

 

 

(...)

 

 

El dit em tremolava a cada exposició. La llum mostrava i amagava en cada moviment noves parts del seu cos. Les mitges em donaven reflexos tènues que li donaven encara un aire més sofisticat. Ara ja sense pudor em buscava amb els seus peus. Jo no parava de disparar. Els mugrons terços, els llavis vermells, les sabates de taló. Tenia un pubis ben retallat que vaig endevinar primer de refiló, i després obertament mentre obria les cames tot respirant fort i profundament. Jo li anava donant instruccions que complia escrupolosament. Els seus peus em fregaven sempre que els nostres cossos estaven a prop. Ens atrèiem. Li notava. No podia més. Les calcetes es movien deixant-me veure els llavis de la seva vagina, em fregava els genitals amb els peus, amb les mans.... i somreia. JO no podia parar de disparar endut en un frenesí de bogeria. Disparava sense pensar, cada foto era una queixalada a aquell cos luxuriós i ple d'energia, la polla em tibava els pantalons d'una manera insuportable. Necessitava desfer-me d'aquella pressió que m'ofegava més i més. De sobte m'adono que ja no disparo, només me la miro ple de desig mentre ella es masturba mirant-me i gemegant. Em trec la roba sense miraments i em llenço damunt seu buscant-li el vermell dels llavis. Em descorda els pantalons agafant-me la polla amb la ma mentre ens besem. Les llengües se'ns fonen i gemeguem. No parem de gemegar damunt la butaca vermella, retorçats de plaer, tots dos amb els genitals molls.

 

 

- Folla'm... folla'm com si no hagués sis follat mai.

 

 

Posseït. Sense contemplacions. Menjant-me cada racó del cos ara humit que just feia breus moments estava fotografiant la penetro. Els seus peus s'enreden amb la meva llegua mentre compassats ens follem l'un a l'altre. El plaer és infinit. Desitjo que no s'acabi mai... sense pensar-s'ho ella m'agafa la càmera i comença a disparar-me sense parar de repetir el mantra que tota la nit he estat desitjant – Folla'm, folla'm. Follem i ens fotografiem fins que de sobte sona el mòbil, era ELL. Sense deixar passar més de 5 segons ELLA despenja mirant-me, i sense deixar de moure's encara amb la meva polla dins seu. I amb les faccions desencaixades pel plaer creixent contesta. Li costa frenar la respiració però de seguida es posa a riure...

 

- Amor meu?... gemega, si? ... siiii, ha anat perfecte... si... si... -cada cop es mou mes despresa, ara ella es qui mana- si, gemega sense amagar-se'n, estem follant. Si... t'ho imagines? Siiii.... estic molt calenta. T'agrada? T'agrada saber que em follen mentre tu no ets a casa? És la cosa més excitant que he fet mai.... no paris, ara no... ...Sentint-la parlar amb el seu marit mentre follem, mentre el meu membre s'estremeix entre les seves cames, em fa perdre gairebé la consciència i em corro, em corro com mai ho havia fet... mentre ELLA riu i gemega alhora abraçant-me fort amb les cames contra el seu ventre. Aleshores vaig entendre que això era el que pretenien des de bon començament.

 

 

FI.

 

2017  Sexe.cat :: Relats eròtics i sexe en català   globbers joomla templates