|
Escrit per Hedwig
|
|
Aquella tarda plovia, havia estat un dissabte gris i l’Irena no tenia cap motiu per pensar que el dia hagués de canviar. Estava asseguda davant de la llar de foc encesa, acompanyada d’un càlid encens i d’una copa de vi que, tot i que ara era plena, ja havia buidat diverses vegades en poca estona, mentre llegia aquella novel·la que mai s’acabava i que ja la tenia ben avorrida. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
Escrit per Serafí Bandarra
|
|
- Agafa`m. No puc pujar. Em trobo desbocada. M´han dit que demà...
Es va acabar d´arrencar les darreres despulles de la noblesa que li havien imposat i esguardant-lo fit a fit va começar a pujar les escales de quatre potes amb els braços nus i tota la llomada molla de suor i aigua, i el ventre respirant a batzegades. A cada passa, els gestos dels braços i dels genolls oferien un nou esguard. Entre esglaó i esglaó restaven les imatges que l´encimbellaven a ell. A cada passa es trasmutaven els desitjos. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
Escrit per Boi
|
|
En Sover està molt animat avui, i això m'encanta i conseguirà que m'agafin ganes d'escorrem com feia dies. No sé pas d'on haurà après a jugar amb aquest fuet... segurament és de quan em veia mesturbant-me al cotxe amb aquell munt de fruites acabades de collir de l'hort. Com si fos una hortalera. El que em posa a cent és l'atreviment i la desmesurada exaltació de fer mullader... Es mou rapidet i a batzegades té una força que em dilata més no poder! Em fa veure el cel de colors cada cop que me'l fot de cop i li dóna mitja volta al fons removent-me tots els sentits com si fes all-i-oli. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
Escrit per anacond
|
|
No havíem parlat mai. Tampoc teníem cap amic en comú. I malgrat que anàvem al mateix gimnàs, tot semblava indicar que la nostra relació continuaria sent nul·la, ja que mai s'havia fixat en mi, mai m'havia dedicat un somriure o simplement una mirada... suposo que no sap ni que existeixo... En canvi, jo sempre m'hi fixava, sempre pensava en ell... Quan el veia al gimnàs, entrenant-se en la sala de musculació, em quedava immobilitzat durant una bona estoneta. El seu cabell llarg i negre, la seva mirada penetrant, el seu preciós somriure i, sobretot, aquells músculs prodigiosos... em tornaven boig... |
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
|
|
|
|
JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL |
