Una gran foscor s'acosta, freda i humida, de gris vestida i ambigua com l'aigua del mar envoirat. Mentre s'acosta la foscor arribo caminant a la Plaça del Milenari, encara duc roba lleugera del migdia després d'estar tot el dia a classe. Les pràctiques es tenen que fer amb roba apretada per no enganxar-se amb objectes i estripar-la i lleugera als moviments dels braços i del tors. Ara em cal la jaqueta, ja tinc fred als braços nus a l'esquena, per no dir que tinc la pell de gallina i uns mugrons durs que m'he de posar la carpeta al dabant per no cridar l'atenció pel carrer.
Quan ensopegava amb el pedrís del casalot i mirava el terra com si volgués trobar allò que no la deixava donar les passes necessàries per existir incondicionalment, el seu rostre s´enfosquia. Retrobava, però, el seu pas amb dificultat. Després les seves mans agafaven la vida i pensava que tenia una part de la meva manera de ser.
Això és una historia real. No te res a veure amb els pits d’una dona. Això te a veure amb una bona amiga que fa uns dies hem va aconsellar masturbar-me amb un meló, doncs havia escoltat dir que la suavitat i humitat eren semblants a una sucosa vagina.
Hem va despertar la carícia dels seus llavis i la seva llengua contra els meus. Els petons se succeïen sense ordre ni concert mentre m´abraçava i amb el genoll s´obria camí entre les meves cuixes tot agafant-me un llavi amb les dents.
