|
Escrit per L'Oncle Vània
|
|
Per una broma, li va caure a les mans una revista pornogràfica alemanya molt bruta. Amb l’amiga, mentre reien i sopaven asseguts un al costat de l’altre per poder compartir-la, se la miraven. Ara un assenyalava el pitram d’una bavaresa amb galtes de porquet, ara l’altra deia això no ho he fet mai. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
Escrit per Jordi Querol
|
|
2- UNA VISITA NO MASSA IMPENSADA El cor i l'instint m'asseguraven que Carles vindria a visitar-me. Suposava, això sí, que durant uns dies patiria les conseqüències de les obligades vergonyes i que es preguntaria què havia fet i es juraria una i una altra vegada que mai més no; però que no massa dies després, en la soledat de la seua cambra, es somriuria a ell mateix, entre innocent i picaresc, i es preguntaria per què no; i que d'arguments per justificar-se ja sabria trobar-ne, com tothom. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
Escrit per Serafibandarra
|
Puc escriure els versos més alegres avui.
Escriure, per exemple, que m´estimes
i que la lluna, encara sense esvair,
amb els estels invisibles
ens fan senyes de complicitat
en el cel
d´una esperança trobada en un somni.
Puc escriure els versos més alegres avui.
Escriure, per exemple, que tanco els ulls
i recordo les planúries fèrtils de la teva terra
entre els turons que s´obren a l´horitzó
esquitxats per les pluges més perennes
en l´encanteri
de les esperances trobades a les nostres ànimes. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
Escrit per Serafí Bandarra
|
- Las Montse també t´ha utilitzat a tu amb la Senyora marquesa. Oi ? Va dir la Núria una mica inquisitorial.
- L´única diferència a molta gent és que entre la Montse i jo no hi ha cap hipocresia ni traició. Al principi jo li seguia la veta per fer-la contenta.
La resta del trajecte fins a Cadaqués fou d´un silenci tranquil, però en arribar al cafè on havíem quedat amb la Raquel i la Maria, la Núria hem va preguntar si hem voldria fer la prova d´ADN per tal de saber si el Pau era fill meu.
- Com vulguis, Núria. No et preocupis del resultat. Li vaig respondre.
Encara estiguérem una estona fins que varen arribar les nostres talps a l´empresa de la Senyora Marquesa.
L´entrada fou triunfal. La Raquel amb aquella cotilla negra i la faldilla acampanada, també negra, va fer furor entre els mascles que hi havia asseguts a les tauletes. Més tart, la proximitat de la plenitud de la lluna que esguardava l´aigua brillava amb una especial intensitat damunt del mar tranquil i el sorol de les onades ens trametia aquella cadenciosa pau enmig de la foscor de la platja, però decidírem anar a l´apartament del meu amic.
L´escala que mena a l´apartament és llarga d´esglaons d´una tirada i amb prou feines il.luminada per una bombeta penjada d´un cable a la paret. Mentre pujàvem, les cuixes de la Núria davant meu en la penombra despertaven la meva libidinositat. I un cop a dalt, de laprimera cosa que hem vaig adonar fou que la Raquel començava a descordar-se la pitrera d´aquella esplèndida cotilla. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
|
|
|
|
JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL |
