|
Escrit per Lluis
|
fes pessigolles
petoneja
llepa
refrega
mossega
toca
mou ràpid
xucla |
|
Llegiu-ne més...
|
|
Escrit per Maduixeta
|
|
No podiem deixar de mirar-nos fixament als ulls, amb un somriure malèvol, lasciu, intens. Tots dos sabiem que un raig de llum penetrant habia traspassat el llindar del desig, que l’atracció s’havia intensificat quan vam descobrir la mútua insinuació accentuada per tan deliciosa gastronomía. Tot en conjunt era perfecte, perfecte per una vetllada d’estira i afluixa que semblava que començava amb bon peu... El cambrer va portar el vi. M’el va donar a tastar i sense apartar la meva vista del rostre de la Marta, vaig dir: - Excel.lent... té un bouquet intens de fruita madura... La Marta es va moure d’una forma extranya, com si volgués agafar alguna cosa de sota la taula i el cambrer una mica estranyat va marxar. - Que t’ha caigut alguna cosa? – vaig dir-li. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
Escrit per anacond + yourlover
|
|
D’allò ja en fa 15 dies. Ara ja estàvem a la gran ciutat, amb la rutina sobre els cossos com un gran pes que no pots deixar i reposar mai… I jo encara no havia fet res. Tenia el paper que vaig trobar al lavabo d’aquella casa rural ben guardadet però no m’havia decidit a trucar. No sabia que volien de mi, aquella mare i aquella filla, tot era tan estrany! El més fort és que m’ho havia pasta tant bé… potser era el fet que la situació em controlava a mi, la poca racionalitat dels encontres em feien sentir molt excitat… no podia més, aquell mateix vespre trucaria… |
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
Escrit per Serafibandarra
|
- Podríem anar a la platja a remenar el cul una miqueta. Oi ? Va exclamar ràpidament la Raquel.
Tots vàrem assentir a l´espectativa. El problema era on podríem anar. I amb això hem vaig enrecordar d´aquell amic que a vegades m´havia deixat la clau del seu apartament a Cadaqués.
- És molt tart per anar tant lluny. No us sembla ? |
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
|
|
|
|
JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL |
